Les meves pràctiques

Les pràctiques que he dut a terme durant aquestes 75 hores han estat molt interessants i profitoses per a mi i per als alumnes als quals he pogut ajudar.

He pogut comprovar que si es fa la feina el més professional possible, els resultats obtinguts acostumen a ser positius.

Per la meva experiència professional m'han assignat orientar a un noi xinès i fer reforç en llengua catalana a una noia xinesa.

El noi xinès de  3r d'ESO i el cas està explicat en l'apartat Orientació acadèmico-professional i el segon cas, el de la noia xinesa de 2n de batxillerat, l'he explicat en l'apartat Dificultats amb la llengua catalana.

Encara que els dos alumnes són d'origen xinès la intervenció en cadascun d'ells ha estat totalment diferent, per la personalitat i el grau d'interès que tenen envers l'estudi. Cada alumne té una manera totalment diferent de veure la vida i de com encarrilar el seu futur.

Tots dos necessiten i necessitaran reforç de llengua, si, és clar. Quan un alumne/a xinès és nouvingut, és a dir porta menys de 5 anys aquí, el nivell de llengua és insuficient.

L'Orientació acadèmico-professional en l'àmbit acadèmic és fonamental ja que si entenem que treball és l'activitat que es realitza al llarg de tota la vida i que orientar professionalment és intervenir en el procés d'elecció, preparació i realització professional d'aquesta activitat, la intervenció orientadora en el procés educatiu és essencial per a les persones.

L'orientació té com a finalitat que l'alumnat assoleixi la plena realització personal en totes les facetes i dimensions. Sempre és un procés de desenvolupament personal, educatiu i social, no una decisió aïllada en funció d'una informació rebuda, sinó una sèrie de decisions preses al llarg de tota la vida. L'orientació professional adquireix més importància per la quantitat i varietat de transicions que realitza una persona al llarg de tota la seva vida.

En Xin finalment ha trobat el que li agradava i el curs vinent farà un PFI en Perruqueria i estètica. Ell estava desitjant deixar l'escola als 16 anys. La meva tasca ha estat motivar-lo i crear un ambient adequat perquè ell anés descobrint sessió darrera sessió, que faria el curs vinent. Ell ara està content i segur que quan faci el que li agrada, anirà a l'escola a aprendre coses que per ell seran significatives.

En el cas de la noia xinesa ha estat necessari fer-li conèixer i practicar diferents tècniques d'estudi per tal de facilitar-li l'aprenentatge dels continguts de les matèries, tals com història i literatura, escrits en llengua catalana.

Hem practicat amb instruments i recursos que reforcen l'aprenentatge. Hem parlat molt perquè l'alumna necessita millorar les seves competències comunicatives a nivell oral.

Cada setmana he fet 7 hores de pràctiques a la setmana. Sis hores amb els alumnes i una amb la psicopedagoga fent observacions de casos o assistint a reunions.

Vull agrair a tot l'equip del DOP la seva gran ajuda. A la responsable del departament, a la psicopedagoga responsable del batxillerat i a les respectives tutores dels alumnes. Ha estat un plaer treballar amb vosaltres.


Bibliografia

• Barrieras, M., Comelles, P., Fidalgo, M., Junyent, M.C., Unamuno, V., Diversitat lingüística a l'aula. Construir centres educatius plurilingües. Fundació Jaume Bofill.
• INS Guillem Cifré de Colonya. Tècniques d'estudi
• Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Tècniques d'estudi.
• Vila, I. Inmigracion, educación y lengua propia.
• Mòdul 3 d'Orientació professional de la UOC

Dificultat amb les llengües catalana

Alumna xinesa arribada fa dos anys a l'escola amb greus problemes en castellà i en català, tant d'expressió oral com d'expressió escrita.

ANTECEDENTS
Demanda d'intervenció DOP. Octubre de 2012
Curs 1r de batxillerat.

Aquesta alumna l'anomenarem Huiming.  ha estat escolaritzada durant dos anys en una altra escola confessional. Va entrar en una aula d'acollida que al parer de l'escola ha estat més perjudicial que beneficiosa, ja que es passava el dia fora de l'aula ordinària, es va sentir marginada i que rebia poca atenció. El seu tutor va demanar a l'escola una entrevista el mes de juliol (el pare és a Xina i la mare no parla ni català ni castellà). Ens va explicar les dificultats però no vàrem captar la magnitud de les mateixes.

En començar el curs ens van adoptar una sèrie de mesures per tal d'ajudar a la Huiming: Assistir a estudi al dilluns a la tarda a l'escola i tenir un professor particular, a l'espera del PI (pla individualitzat) i de les notes de l'orientativa.
Aquesta alumna és molt ràpida en matemàtiques.
Ens posem en contacte amb l'EAP i la persona encarregada del suport lingüístic (LIC) i ens assessora què podem fer:

• Partir el batxillerat fent les matèries de modalitat aquest curs i treballar les més afectades per la llengua el proper.
• Aconsellar que la noia es matriculi en cursos intensius a lEOI (millor en intensius).
• Estem d'acord en fer un PI
• Sobre els materials aconsella utilitzar ARA i ADÈS, és un material molt dinàmic 
• http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/a15272bf-6955-4266-9028-19f45a9ed571/material%20_alumnat.%20pdf.pdfi  i també la web http://www.parla.cat

• Per més endavant indica el mètode d'aprenentatge Diàleg, que ofereix diferents rutes d'aprenentatge. http://blocs.xtec.cat/bitsde/2010/10/07/dialeg/

Pla Individualitzat. Justificació.

És una alumna que té unes bones competències en general, però té la dificultat de les llengües. És una alumna força treballadora que cal reforçar anímicament i que cal adaptar, temporalment, els continguts del batxillerat en funció de la seva evolució lingüística.

Àmbit acadèmic

Algunes activitat on la comprensió lectora no és essencial poden ser realitzades de forma satisfactòria. Altres, però es veuen molt condicionades per la seva comprensió lectora i l'escassa competència d'expressió oral i escrita. Malgrat això considerem que cal mantenir-la a l'aula per facilitar l'aprenentatge que li és possible i com a forma de vinculació al grup i d'immersió lingüística.

Observacions

El seu entorn familiar no parla gaire castellà ni català per la qual cosa la seva immersió lingüística se centra en l'escola.Cal que miri la televisió en català. L'avaluació del PI es farà trimestralment. S'aconsella a la família que l'alumna faci cursos intensius de català en època de vacances a l'EOI.

Decisions curriculars i criteris d'avaluació

En relació amb les assignatures es contemplen les següents alternatives:

Opció A. Valoració igual que els seus companys. Els continguts de la matèria i les explicacions a classe no presenten dificultat específiques per a l'alumne. Matemàtiques, Física, Química, Dibuix Tècnic i Anglès.

Opció B. Davant les dificultats específiques que representen per ella, per motius lingüístics, els continguts de la matèria i el seguiment de les classes, es valorarà bàsicament el seu esforç i el lliurament del treball iguals als dels seus companys: Filosofia, Ciències per al Món Contemporani.

Opció C. Per les característiques de l'assignatura s'adapten específicament alguns continguts (cal especificar quin) i la resta s'avalua més l'esforç i el lliurament de treballs.

• En l'assignatura de català l'alumna treballarà material específic per tal que pugui assolir el nivell B.
• L'assignatura de castellà  facilitarà materials individuals que permetin la lectura i comprensió de textos mes senzills als que corresponen al nivell acadèmic cursat.
• El treball de recerca es postposa a l'estiu, així la Huming tindrà més temps per fer les tasques escolars.

El Pla individualitzat (PI) es revisarà al final del 2n trimestre i es valorarà l'evolució de l'alumna. La nota final de cada assignatura es revisarà a final de curs i, si s'escau, es demanarà, la realització d'una avaluació final per ajustar la nota provisional donada durant els trimestres.


DETALL DEL PI
Indicadors avaluables

• Es fa una observació a classe de les matèries i el seu grau de funcionament autònom i es prendrà una decisió sobre com avaluarr-les el primer trimestre.
• L'alumna assistirà els dilluns a les aules d'estudi per poder reforçar la seva comprensió i expressió oral amb la professora de reforç.
• S'allibera a l'alumna del Treball de Recerca. L'alumna romandrà  l'aula de la psicopedagoga, que també condueix TR, i aprofitarà per posar-se al dia dels apunts, reforçant així el treball que ja realitza amb la professora particular.
• L'alumna farà a l'aula de català exercicis del nivell B.
• A l'hora d'estudi es corregirà la feina feta amb el material del nivell B i es mantindrà quan sigui possible la conversa com a parella lingüística.
• En la resta de les assignatures es mantindran fins a la revisió del tercer trimestre els acords sobre l'avaluació de cada assignatura segons les decisions preses en la junta d'avaluació del primer trimestre.

Al final de 1r de batxillerat l'alumna ha assolit la suficiència en totes les matèries llevat de Català, Castellà i Química. S'aconsella preparar per a la suficiència la química. Per a la convocatòria de setembre es demana que l'alumna faci un curs intensiu de castellà i català amb la finalitat de poder garantir uns mínims en proves externes com ara les PAU. Es decideix substituir el tema de TR per un document on expliqui la seva experiència en l'estudi intensiu de Català i Castellà i que acrediti haver-lo cursat així com aprovar les proves de suficiència de setembre.

2n de batxillerat
Hi ha un seguiment individualitzat. Es continua demanant la intervenció ja que l'alumna continua tenint moltes dificultats en l'expressió oral i escrita, tant en castellà com en català, la qual cosa li dificulta assolir els mínims necessaris per a les matèries en especial aquelles en què l'expressió escrita és important.
L'objectiu és que l'alumne millori la seva expressió oral i escrita en català i castellà; i facilitar l'elaboració i la comprensió de textos senzills que li permetin realitzar proves d'avaluació escrites i orals (competències comunicatives).
Com ho farem?  L'alumna romandrà a classe i participarà en les classes amb les mateixes condicions que els seus companys/companyes. En les assignatures de llengua catalana i castellana s'adaptaran els continguts i les tasques a fer a la seva evolució.
Criteris d'avaluació. En les assignatures de Llengua i literatura catalana i Llengua i literatura espanyola s'avaluarà l'alumna segons els continguts que es proposen. En la resta d'assignatures l'alumna serà avaluat igual que els seus companys.
Ajudes tècniques i suports. L'alumna rep atenció personalitzada  en les assignatures de llengües. S'ha demanat a la família que tingui suport extern per al seguiment del curs. També s'ha demanat que es duguin a terme les parts del PI del 1r de batxillerat que no han estat realitzades.

COMENÇO LES PRÀCTIQUES AMB LA HUIMING
Vam quedar amb la psicopedagoga que jo estaré dos dies a la setmana amb la Huimin  per tenir conversa amb català amb l'objectiu d'assolir una bona expressió oral. També l'ajudaré a preparar les lliçons d'història i el català. Dilluns i dijous.

24 de febrer
1a entrevista amb la Huiming
15 h. Conec a la Huiming, és una noia tímida somrient, interessada però que quan parla li costa una mica. Ella m'entén perfectament.
Ens posem en una aula i parlem. Parlem sobre les seves necessitats. M'explica que el primer trimestre ha fet classes al Consorci per a la Normalització Lingüística, cuatre dies a la setmana, ja que és vol examinar del nivell B. Li he preguntat si la professora és una noia catalana que  sap xinès mandarí i m'ha dit que no.
Li comento que el Consorci hi ha un programa especial per a persones xineses.
http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlbarcelona/cursos_xinesos.html

Cara el curs vinent ho mirarem. Ara l'objectiu és que l'alumna agafi agilitat en la llengua oral i que aprengui a estudiar història fent esquemes, fent relacions i utilitzant la memòria, que ella em diu que en té molta. Els xinesos estan acostumats a treballar molt la memòria i això els facilita bastant  l'aprenentatge.
Parlem sobre el seu futur. Què voldràs fer el curs vinent? Ella em comenta que vol seguir estudiant. Farà les PAU, però si no aprova, és conscient que és complicat, farà un cicle de Grau Superior, vol algun tema relacionat amb el Dret. Molta llengua, penso jo.
Parlem sobre el desenvolupament del curs. Em diu que les assignatures de Català i Castellà i Història no li van gaire bé. M'ensenya un examen d'Història. El professor li ha fet moltes anotacions: No s'entén la redacció, massa faltes d'ortografia, ..

Hem estat parlant de com la puc ajudar fins el dia que tigui els exàmens finals que serà principis del mes de maig i després tindrà les PAU. Hem mirat un calendari. Farem 4 hores cada setmana fins a un màxim de 28 hores ja que després de Setmana Santa comencen els exàmens.

Li he proposat de fer 1 hora de parlar. El tema serà el llibre "El cafè de la Marina", teatre de Segarra. Ell llegirà a casa i parlarem sobre el que ha llegit. Si no té temps llegirem junts. 
La segona hora estudiarem història, literatura i el que necessiti.

27 de febrer
2a entrevista amb la Huiming

Avui porta el llibre. Ella ja n'ha llegit bastant.
És una obra de teatre.

Li pregunto on passa? 

 L'acció de l’obra se situa al Port de la Selva, poble de la Costa Brava,i presenta un cafè a prop del mar.

Li pregunto si coneix Port de la Selva? Em diu que No. Aprofito per agafar un mapa i li dic.

Està al Nord de Barcelona, a prop de França, al Cap de Creus. Què és un cap? Clar que sap que és un cap, el problema és el lèxic. Busquem la localització. Li pregunto si creu que és bonic o lleig. Ella, molt prudent diu: No ho sé. Jo li dic que per mi és gairebé el més bonic del món.

Bé, ara m'agradaria que parléssim sobre la teva ciutat. Ella és del Nord de Xina tocant Sibèria. Fa molt fred. La seva ciutat no té mar.... i a poc a poc i cada vegada millor la Huming explica coses. També m’ensenya la seva ciutat, diu que fan una cervesa molt bona.

Tornem al llibre

Li pregunto si li agrada el teatre i em diu que no.

Li parlo sobre l'estructura d'un text literari, què ens saps tu? No m'entén massa i li explico que l'obra està estructurada en tres actes, que responen a la introducció, el nus i el desenllaç.

Com es diu la protagonista?

És una noia que és diu Caterina

Hem parlat força i ja arribat l'hora de marxar. Li comento que el proper dia parlarem dels personatges que s'ho llegeixi una mica i prengui nota.

3 de març

3a entrevista amb la Huiming.

Primer parlem una estona sobre com li van els estudis i com està? Em diu que una mica cansada ja que estudia molt, té molta feina hi ha moltes assignatures.

Li pregunto si li va anar bé la trobada de l'altre dia i em diu que molt bé. Què has fet el cap de setmana? He anat a passejar una mica amb uns amics i després he estudiat. És una noia conscient que no pot perdre el temps ja que ella mateixa diu: Sóc gran,  tinc 19 anys. 

Parlem del llibre

Quants personatges hi ha?

Libori, el cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa;

Els pescadors

Els personatges que arriben al poble procedents d’altres llocs: monsieur Bernat i l’artista barcelonina que l'acompanya.

Parlem una mica, bé bastant. Com t'imagines aquest poble? I els personatges, com te'ls imagines? Fa una descripció d'algun dels personatges, del Libori, de la Caterina,.

Com vivien els pescadors? És fàcil la vida dels pescadors?

El llibre ens serveix com a fil conductor per parlar, parlar de tot una mica.

Hem diu que el proper dia hauré d'ajudar-la a estudiar "La segona República espanyola i la guerra civil" Li dic que porti el llibre i el material que tigui que estudiarem.

6 de març

4a entrevista amb la Huiming. Avui la Huimnig em porta el material. Parlem i li comento que cal aplicar les tècniques d'estudi adequades per poder aprendre la història: Cal fer esquemes i utilitzar la memòria. Fer relacions  ens ajuda molt a aprendre, però quan l'alumna és xinesa, hi ha moltes matèries que no es poden relacionar. No s'assembla en res la política del seu país i el nostre. No vol dir que les persones no ens assemblem i tant, més del que ens pensem. Però el sistema polític no.

Llavors m'adono que alhora de poder fer relacions no puc. El seu país és diferent i tampoc no coneix el sistema polític actual del nostre país. Li pregunto saps què és una democràcia?  No gaire. Li explico en quatre paraules. Saps qui és el president del Govern d'Espanya? No. Saps qui és el president de la Generalitat,? No. 

Clar, jo volia comparar el sistema polític de la 2a república amb l'actual, encara que hi hagi algunes diferències. El Rei, saps qui és ? No. 

Bé, considero que és important que conegui el nostre sistema d'organització política i li faig un quadre per explicar una mica la jerarquia. Espanya - Catalunya i la resta de Comunitats Autònomes. Agafem un mapa d'Espanya. Ens situem. Ella em pregunta Per què voleu la independència? Massa temes, a poc a poc.

Passa l'estona i quedem per dijous.

10 de març

5a entrevista amb la Huiming. Cal estudiar la 2a República. Li ensenyo com fer un esquema. Ella en sap una mica, però ha d'aprendre a extreure les idees principals.

13 de març

6a entrevista amb la Huiming. Avui la psicopedagoga m'ha comentat que hi ha una novetat a l'escola. És un programa per aprendre a llegir i parlar millor. Ens l'ha donat a la Huiming i a mi per practicar. S'agafa un document en pdf o word i el programa te'l llegeix amb una bona dicció i a la velocitat que ens vagi millor.

Ens el mirem. Penso que a la Huiming li anirà molt bé.

La propaganda del programa diu aixó: El programa informàtic anomenat ClaroRead i comercialitzat per l’empresa Integratek, es basa principalment en un lector de tot tipus de text digitalitzat: format word, pdf, pàgines web, llibres digitals,.... que permet al lector escoltar el text a mesura que va seguint les paraules o les frases ressaltades. Entre les opcions que ofereix el programa, es pot escollir la velocitat de lectura i la llengua del text, sigui en català, castellà, anglès, francès....

En aquest enllaç podem veure una demostració de com funciona el programa.

http://www.youtube.com/watch?v=h8f3x97NPZg

A més hi ha unes instruccions

Practiquem amb els apunts de la 2a República.
Va bé i quan li trobes el punt de la velocitat adequat. Pots anar repetint i al mateix temps parlant. D'aquest manera entones i vas automatitzant la llengua. Aquest recurs no és un substitutiu de.... si no que l'utilitzarem com a complement de...


17 de març

7a entrevista amb la Huiming. 
Fem l'esquema dels apunts  la 2a República. Té pressa

20 de març

8a entrevista amb la Huiming.

Avui llegim entre les dues "El cafè de la Marina" Detecto que s'ho passa bé. Parlem dels personatges, de la tristor de la Caterina que es converteix en amargura quan veu que la seva germana es casa.

Parlem de sentiments. Els sentiments són universals. La Huiming ja em té molta confiança i s'obre. Encara pensa una mica abans de parlar, és a dir, tradueix, però o crec que té més soltura.

Li comento que pel proper dia hauria de portar estudiat qui formava el govern a Espanya la primera etapa de la segona República i quines persones formaven el govern de Catalunya.

24 de març

9a entrevista amb la Huiming.

Avui la Huiming m'ha explicat el que havia estudiat ha estat prou bé. Hem parlat sobre les relacions Catalunya - Espanya en aquell moment, similars els que tenim ara.

Manifest contra els productes catalans. No ho entèn gaire tot això.

Anuncis al diari i tot.

27 de març

10a entrevista amb la Huiming.

Més llibre, més teatre. Fem les dues teatre. Representem personatges i aclarim dificultats de vocabulari. També li explico com era l'Empordà de l'època. Parlem sobre les vacances i li pregunto què fa ella. Em diu que aquest estiu anirà a Xina a veure la seva àvia.

Preparem un esquema sobre la guerra civil. Comentem que el proper dia portarà estudiat l'esquema que hem fet avui.

31 de març

11a entrevista amb la Huiming.

Guerra Civil. S'ho sap força bé. Té molt bona memòria.

L’esclat de la guerra: Del cop d'estat a la guerra civil. 

• Qui hi ha darrera del cop
• Avantatges dels insurrectes
• Visionem un video

http://www.youtube.com/watch?v=pYDEKW5llPA&feature=relmfu

Utilitzem el màxim de recursos visuals ja que d'aquesta manera s'arrelen més els coneixements

3 d'abril

12a entrevista amb la Huiming.

Avui la Huiming m'ha dit: Mariona estic molt cansada. Li he propsat anar a prendre un cafè. Per parlar, perquè m'expliqui coses. 

Avui he fet de parella lingüística. Hem parlat de la família. Em diu que és filla única, com molts xinesos. Que li costen molt les llengües, l'anglès també. 

Cada vegada parla millor. Té una amiga amb la qual parla amb castellà i em diu que el català li agrada. 

Potser el curs vinent farà un Cicle de Grau Superior en Superior en Administració i Finances. No sap si ho farà en un centre públic o privat.

Hem passejat vora l'escola. Passeig de Gràcia i rambla Catalunya.

Estic contenta ja que avança molt en les seves habilitats comunicatives.

7 d'abril

13a entrevista amb la Huiming.

Avui he pensat que calia escriure.  He agafat els apunts Guerra Civil i he dictat.

Ha fet bastants faltes. Li costa l'ortografia. Li he dit que no es desanimi, que agafi el Gali, el Parla.cat, i software del l'ordinador. Li envio el següent enllaç, que són converses universitàries. http://www.ub.edu/guiaconversa/a.php?fer=trianova&idioma=16

10 d'abril

14a entrevista amb la Huiming.
Avui és l'últim dia. Ella necessita temps. Acabem el tema de la Guerra Civil i continuem el llibre del Cafè de la Marina. Practicament acabat. Li dic que si necessita que l'ajudi a fer més coses que m'ho digui, però ella em diu que les tardes ha de fer treballs amb els seus companys i no pot.
Hem quedat per final de curs, quan acabi les PAU.

30 de maig. Parlo amb la psicopedagoga i em comenta que la Huiming ho ha aprovat tot i es presenta a les PAU. Estic molt contenta.

Juntes d'avaluació

Funcions del psicopedagog/a. Una de les tasques importants de l'orientador/a és la de participar en les reunions i debats de la Comissió Pedagògica, que s'encarrega de l'elaboració, el seguiment i la revisió del Projecte Curricular d'etapa, i han d'aportar criteris psicopedagògics en cada un dels elements curriculars i en les vies establertes per a l'atenció a la diversitat.

Vaig assistir a dues juntes d'avaluació dels alumnes amb NEE
Junta d'avaluació 19 de febrer

Orientativa 1r trimestre

En general tenim un problema que afecta a tot el grup, xerren moltíssim i no són conscients. S’avenen molt entre ells, l’ambient és bo i no estan massa per la feina.

Junta 1r trimestre

Grup molt mogut, costa començar les classes. Alumnes potents que destorben el funcionament del grup. A visual i plàstica empitjora la conducta. Desordre total a la classe, diuen als professors que seuen per parelles quan no es veritat. Mai estan preparats quan els professors arriben, passa factura al grup amb molts més suspesos que la resta. Als exàmens intenten copiar, cal ser més estrictes en aquest tema.

Orientativa 2n trimestre

Semblava que a la tornada de Nadal la classe havia millorat, però sembla que ara per ara el curs està molt mogut. La tutora planteja que a més dels delegats hi hagi un grup de 4 nois i 4 noies que puguin ser els representants del grup per fer una mena de mediació entre el grup i el claustre de professors, en general no són conscients de les seves dificultats, dels retards...

Alumne/a 1

Ha de treballar més mostra una mica de deixadesa, desídia. Té quatre CL i dues EE. Ell/a creu que ho fa tot bé i no entén o fa veure que no va amb ella, quan li fas algunes observacions.

Junta 1r trimestre -  L’ambient de la classe no l’ajuda, poc aprofitament del primer trimestre, s’hi ha de posar.

Orientativa 2n trimestre – Personalment està tocat/da, tot i que pot remuntar la situació. Ha estat malalt/a darrerament.


Alumne/a 2

Ha suspès tot. Té algunes CL i EE, però és un problema de treball, d’hàbits d’estudi, malgrat que també té dificultats de base. Esperem que reaccioni.

Junta 1r trimestre -  No lliure feines, la família ens explica que somatitza la tensió de tot plegat, malalt sovint. Proposem adaptar criteris d’avaluació i Comunica’t i reforç.

Orientativa 2n trimestre – No ha millorat en quant a actitud. És un nen/a molt immadur/a, i s’haurà de plantejar si repeteix o si passa a 4t d’ESO quines ajudes podrà tenir a més del grup de reforç.


Alumne/a 3

Pocs hàbits de treball. Té adaptació de llengües (TdAH) perquè té una dificultat en la lectura i no se li poden comptar de la mateixa manera les errades d'ortografia. Des de l'escola ens sembla que no necessita un tracte diferenciat. Ell és molt llest i se n'aprofita de la situació. En algunes matèries suspèn per manca de treball.

Junta 1r trimestre -  Molts mals resultats perquè no lliure feines ni fa deures. La família ho excusa tot i ell n'és conscient. La tutora en parla amb ell i ho reconeix. Parlarem amb la família per abordar la situació i demanarem que l'ajudin a afrontar les feines i les conseqüències de no fer-les.

Orientativa 2n trimestre - Té molts fronts oberts. Copia en els exàmens, xerra, a casa no hi ha cap situació de control. Ara anirà al Clínic per tornar a fer un diagnòstic. Cada cop qüestiona més l'autoritat… quan té exàmens no ve, no entrega cap feina…


Alumne/a 4
Ho ha suspès tot. No treballa gens, però sembla que no entén massa les instruccions, les ordres i sembla que vagi abandonant, sobretot en el grup gran. Està patint. És un candidat a entrar al grup de reforç.

Junta 1r trimestre -  Ens plantegem el reforç, però ell no ho vol i a les optatives se'n surt. Ha donat el trimestre per perdut, veurem com encara el segon i les recuperacions.

Orientativa 2n trimestre - S'hauria de pensar e la possibilitat de fer un 4t adaptat.


Alumne/a 5
Alerta amb la cal·ligrafia. Se'n sortirà però necessita trobar-se amb el problema.

Junta 1r trimestre -  Molt distret a classe, se l'ha d'avisar molt sovint i no sempre fa cas dels professors, no calla. La tutora demana està molt pendents de la relació amb els companys perquè ha viscut episodis d'assetjament que poden explicar en part aquesta conducta dispersa.


Orientativa 2n trimestre - Molt infantil i inmadur.


Alumne/a 6
Té adaptació de llengües. Té CL i EE de força matèries. Està fent un esforç per treballar però té pocs recursos. Es pot fer una lectura positiva dels resultats.

Junta 1r trimestre -  Suspesos alts. Immaduresa, se'n sortirà.

Orientativa 2n trimestre - Molt fluix. A casa treballa força i compensa una mica el que no fa a l'escola. Es planteja que a 4t d'ESO pugui tenir una adaptació, però va fent.


Alumne/ XIN
Entrevista amb la mare i l'oncle que fa d'intèrpret. És molt immadur i molt inconscient del que fa a l'escola. La mare no controla el fill i no coneix ni segueix la vida escolar fora. Té una professora particular que no té cap ascendent ni autoritat. ha millorat les habilitats socials, però no millora les seves capacitats comunicatives. De castellà, no està tan malament, té continguts de primer cicle que estan assolits. Qualsevol activitat d'adaptació que li fem, és millor fer-ho en castellà.

Junta 1r trimestre -  La situació personal ha empitjorat molt. Ve a classe i s'adorm a tot arreu, no fa feina si el professor no és al davant. Vida social amb adults que la mare no controla, fa el que vol. Estem en contacte amb els serveis socials pel que fa el seguiment fora de l'escola i amb l'EAP per buscar-li alternatives acadèmiques que li puguin anar millor. De moment fem contenció.

Orientativa 2n trimestre - Demanarem algun material al l'EAP per treballar l'anglès. Se li ha de valorar l'esforç i s'anirà veient l'orientació de cara al curs vinent.



Junta d'avaluació 2 d'abril 

Alumne/a 1
2n trimestre - Mat, TEC, SOC, i optativa.

Alumne/a 2
2n trimestre -   Recupera sis matèries del 1r trimestre!!! En té 6 i per tant a millorat. Ha tornat a suspendre CAT i CAST i, en canvi ha aprovat anglès. Es mostra immadur. No ha aprofitat gaire el "Comunicat".

Alumne/a 3
2n trimestre -  De a 1a avaluació n'ha recuperat 4, però en té 10. En una situació personal i familiar difícil, te recursos per recuperar. Pendent entrevista amb la família/DOP.

Alumne/a 4
2n trimestre -  Li estem fent una adaptació important i no se'n surt. No està bé amb si mateix i penso que li pot anar al Comunica't per preparar-lo per 4t. Ell se sent un zero a l'esquerra. Els pares estan amoïnats però no li posen cap ajuda, ni acadèmica ni personal.

Alumne/a 5
2n trimestre -  Ha millorat una mica les notes de llengües. Estem més contents ja que el veiem a ell/a més content/a. Ara ja no és el/la que fa el/la pallasso/a ni al menjador ni a EF.

Alumne/a 6
2n trimestre -  Ha suspès 8. Necessita trobar-se amb aquesta realitat. És molt poc conscient de les seves limitacions. En aquest trimestre ha treballat molt poc i es mostra immadur. Sort en té de la seva mare que si que ho és.

Alumne/a XIN
2n trimestre -  No avaluat. Orientat cap al PQPI el curs 2014-2015.

Orientació acadèmico-professional

Un ensenyament comprensiu i personalitzat concep el professorat com a educador, és a dir com quelcom més que un simple instructor. Per tant, se suposa que el professorat ensenya i orienta l'alumnat perquè assoleixi un desenvolupament integral i harmònic, i que ho fa individulaitzant les pràctiques educatives. 

Una de les meves tasques més importants en aquestes pràctiques que estic fent és la de fer Orientació acadèmica i professional.
Xin. 3r d'ESO

Hi ha un alumne xinès el qual anomenaré Xin que fa 3r d'ESO. Aquest noi és va incorporar a l'Escola Casp a 2n d'ESO, procedent d'una altra escola confessional. 

Antecedents
Aquest noi va rribar al col·lgi Casp amb uns antecedents d'escolaritat irregular quant a hàbits d'estudi i amb bastant absentisme. La família xinesa, mare, oncle i germà petit tenen dificultats de comunicació i no sempre és fàcil entendre's-hi . 

En Xin va néixer a Barcelona, però quan tenia 3 anys se'l van endur a Xina i quan en va tenir 10 el van retornar.
Quan arriba a l'escola el setembre de  2012, a l'aula està amb un company xinès que l'ajuda a la comprensió. En Xin aparenta que entèn, però ens adonem que no entèn res.  Va al grup de reforç de llengües. 
Arriba tard a l'escola i no segueix les normes. Hi ha una actitud apàtica, desmotivació i manca de feina.
El germà petit, que va a la mateixa escola i fa primària,  fa de traductor i es mostra preocupat pel seu germà gran.
Pensem que si el Xin tingués un bons resultats acadèmics milloraria la seva autoestima i per tant la seva motivació.
Des del DOP de l'escola es fa un seguiment intensiu de l'alumne, tutorial, personal i familiar.
S'acorda des de la tutoria que el professor particular que té el germà petit farà també classes particulars al Xin.
Malgrat les ajudes en Xin no millora i fins i tot té picabaralles amb alguns companys. L'escola es posa en contacte amb l'EAP per explicar el cas i poder intervenir de manera conjunta . Es parla amb la mare, que se la veu desbordada i amb molt pocs recursos per orientar el fill i educar-lo.
El noi porta una vida amb molt poc control i fa molta vida al carrer, sobretot a la tarda i a la nit. No estudia mai i per tant  no aprèn. Té un nivell bàsic d'escriptura i lectura. No l'interessen gens els estudis.

El noi viu amb la mare, que té una botiga. La mare es queixa que el seu fill no l'ajuda. Se li donen orientacions per tal que pugui seguir millor els estudis.

Quin perfil té en Xin? El noi no sap què vol, està molt desmotivat i el que li interessa és fer 16 anys, els farà el mes de maig,  perquè ell diu que així s'alliberarà de l'escola i te tot el món acadèmic.

Des de l'escola se'l deriva a l'EAP. L'EAP es posa en contacte amb Barcelona Activa. La persona de Barcelona Activa explica que des d'allà no poden fer res fins que Xin tingui 16 anys. La psicopedagoga de l'EAP insisteix en el caire "social" i de risc d'aquest noi i s'insisteix en que cal inscriure'l en algun taller. Per ara no hi ha res. Cal tenir 16 anys.

Junta d'avaluació  2n trimestre. La situació personal ha empitjorat molt. Quan va a classe s'adorm, si el professor no és al davant, ell no fa feina. Porta una vida social amb adults que la mare continua sense controlar, fa el que ell vol. El DOP està en contacte amb els serveis socials pel seguiment fora de l'escola i amb l'EAP per tal de buscar alternatives acadèmiques que s'adaptin més a les seves necessitats. De moment l'escola fa contenció.

Degut a l'alt absentisme la tutora cita  una altra vegada a la mare per parlar sobre el seu fill Xin. S'arriben als següents acords:

• Assistència regular a l'escola.
• Prioritzar l'aprenentatge de les llengües per davant de continguts acadèmics. Ell insisteix en que no vol fer exàmens, caldrà buscar alternatives.
• Retardar l'hora d'entrada a les 9 h, perquè pugui venir amb la mare i el germà, excepte dijous que té Educació física i és l'únic que li agrada.
• Treballar l'orientació acadèmica.

COMENÇO LES PRÀCTIQUES AMB ALUMNES

 Xin


17 de febrer de 2014

En aquest últim punt és quan intervinc jo, ja que el Departament d'Orientació Psicopedàgogica  em demanen que pugui participar en l'orientació acadèmica  del Xin.

Quedo amb la tutora que cada dimarts a la tarda de 15 a 17 h, em dedicaré al Xin, faré sobretot, orientació i  amés algun reforç de català i castellà.

18 de febrer
1a entrevista amb el Xin.
En Xin és educat, somriu, va vestit una mica diferent que els nois de la seva edat, sabates, jersei amb una mica de pèl al coll, elegant.
Quan parlem de manera distesa, ell m'explica que viu a Barcelona, però que tampoc li importaria viure a Xina amb el seu pare. Indecís. 
Pregunto pels amics, em diu que els seus amics tots són xinesos i que no en té gairebé cap de català. Em comenta que si, qu surt a la nit perquè és gran. Hi ha dissabtes que arriba a les 6 del matí a casa. 
Quan li comento com veu el seu futur? Diu que no ho sap. Que ell no vol estudiar. Li pregunto si vol treballar a la botiga de la mare i diu que no, que no li agrada. Anem xerrant, com si res. Jo li comento que faré al possible per ajudar-lo a esbrinar que voldrà fer el curs vinent, el setembre de 2014. Ell diu que no cal. Li pregunto si és milionari, i  em diu NO. Jo li dic estem iguals, doncs caldrà preparar-se una mica per tal de poder guanyar-te la vida.
Acabem i ens acomiadem fins dimarts següent.
La  meva primera impressió és que aquest noi no li interessa estudiar i que està totalment desmotivat. La meva feina consisteix a assessorar-lo i mostrar-li el màxim de possibilitats per que el curs vinent sigui un èxit i trobi realment alguna cosa que realment li agradi i pugui tirar endavant. Parlant amb ell sembla que li agradi la perruqueria, però em diu que la seva família no el deixa... Continuarem el repte la setmana vinent.

25 de febrer
2a entrevista amb el Xin
Arribo a l'escola a les 15 h i ja està en Xin esperant-me.
Anem a una aula per nosaltres sols amb un ordinador per fer el test d'orientació de la Generalitat de Catalunya, jo l'ajudaré per tal que entengui bé tot el que li demanen. Quan tinguem els resultats farem l'orientació.

http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.ef1906fb69d36fe8e85c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=52adfaac798f3310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Anem fent el test, ell va dient  a gairebé tot que no li agrada. Jo intento ampliar-li al màxim la informació, explicar-li que significa exactament el que demanen, ell va dient, si... però... no , no m'interessa. Fa comentaris com: "Això és molt cansat..." "No, això embruta les mans" "No això és massa difícil" No i No. És la seva paraula preferida.

Ens acomiadem i quedem per divendres ja que m'agradaria explicar-li els resultats i fer una mica de reforç  llengua catalana.

28 de febrer

3a entrevista amb el Xin

Aquesta no es produeix. Arribo a les 15 hores i en Xin no apareix. L'espero durant 30 minuts i no ve. Parlo amb la coordinadora de l'ESO i truquem a la mare i amb ell, però no ens contesten. Torno a casa. Escric un mail a la tutora de pràctiques amb còpia a la tutora d'en Xin.

4 de març
3a entrevista (bis) amb en Xin
És dimarts li comento que en el test no ens ha servit per treure aigua clara, que sembla que ell no ha estat sincer del tot i que no es detecta cap prioritat.
Adjunto resultats

Li donc la tercera pàgina que és on hem anotat algunes de les conclusions que hem arribat ell i jo, veient el resultat del test. Ara cal que ho comernti a casa i  retorni el full amb les conclusions que hagin arribat amb la seva família. 

Quedem el proper dia per fer reforç de català.

5 de març

Truco a la Lourdes Delgado que és Psicopedadoga del Servei d'Orientació del Consorci d'Ensenyament. Li comento que la situació del Xin. Crec que l'hem d'encarrilar cap un PQPI, bé aquest curs amb la LOMCE, és diu PFI que vol dir programa de Formació i Orientació on es treballen competències laborals i competències acadèmiques.  Es pot triar l'ofici més adient. En aquest cas tenim dubtes entre perruqueria i vendes. Demano si podem fer-li una visita i, que ella, com a professional  li faci una altra entrevista a veure si podem acotar una mica més. Quedem un dimecres perquè és quan ella treballa per la tarda. El dimecres 26 de març. La Lourdes està al Centre de Formació d'Adults Poble Nou, que queda a prop de casa del Xin.

.

11 de març

4a trobada amb en Xin

Li demano el full que li vaig donar perquè comentés amb la família i no el porta. Diu que l'ha perdut. 

Bé anem a fer comprensió lectora en català.

Tema: Les notícies

En Xin té molt problemes en comprendre la informació que contenen els textos. És necessari que tingui una bona capacitat de comprensió per tal que pugui avançar en el seu aprenentatge. Comprendre un text equival a formar-se una representació del contingut del text. Vam llegir un text que era una notícia. Primer en Xin ha de ser capaç de llegir-lo -decodificar els signes gràfics- això permet accedir al significat de les paraules. Comprendre un text implica representar-se adequadament les relacions entre les proposicions que el formen . Comprendre aquestes relacions equival a identificar l'estructura de relacions entre les idees que dóna organització del text i a través d'aquesta reconèixer bé la informació més important que l'autor vol comunicar.

Comprendre un text implica entendre la intenció que té l'autor quan explica el que explica.

Un factor molt important que influeix en què en Xin comprengui bé el text és els coneixements i pressuposicions previs sobre el tema de lectura. 

Activació dels coneixements previs. Introdueixo el tema.

Parlem sobre la ràdio, l'escoltes? No. Llegeixes algun diari? No T'interessa la política? No.  Mires la tele? No. Només una mica internet, no gaire. Encongeix les espatlles, somriu ... No l'interessa, badalla.

Fem un esquema sobre la lliçó. Identificació del significat de les paraules i estudiem entre els dos.

18 de març

5a trobada amb en Xin. Més reforç de català. Intento motivar-lo. Dictat i vocabulari. Parlem sobre la vida nocturna de Barcelona. Parlem en català, el corregeixo una mica per tal que millori. Centro el debat en el seu focus d'interès. En Xin vol ser gran i ell parla sobre la diversió i la imatge.

25 de març

6a trobada amb en Xin. Com que el que necessita en Xin és parlar amb català, Avui hem fet una classe diferent. Li he proposat que m'ensenyi el seu barri i m'expliqui una mica de les seves vivències. Viu al Poble Nou, m'ha explicat que a ell li agrada  el barri, però que normalment sempre està a la Vila Olímpica. La família té una botiga i els seus amics tots són xinesos.

Hem retornat a l'escola on l'he demanat que escrivís tot el que havíem fet. Ho ha fet una mica de mala gana, badallant i jo, ajudant-lo a una millor redacció.

26 de març

7a trobada amb en Xin? Vaig a buscar en Xin a l'escola a les 15 h i tal com havíem quedat l'espero a l'entrada de l'escola. Després de  15 minuts d'esperar, baixa la coordinadora de primària i em pregunta, no ha vingut, oi? No.

Pugem al despatx i truquem a la mare. No respon ningú.

Truco a la Lourdes per dir-li que cal aplaçar la visita. Quedem el 9 d'abril, just abans de Setmana Santa.

Escric a la tutora d'en Xin i li explico el que ha passat i com hem quedat.

1 d'abril

8a trobada amb en Xin. Avui hem llegit en veu alta. Primer he llegit jo i l'he preguntat que havia entès? En Xin m'ha contestat, res.

La seva desmotivació és alta, no li interessen els estudis, m'ho ha tornat a repetir. Parlem i intento explicar-li per què cal estudiar. Té són. Surt per la nit. 

Avui 

8 d'abril

9a trobada amb en Xin. Torno a veure en Xin. Li pregunto per què no havia vingut. Em diu que no ho ha recordat. 

9 d'abril

10a trobada amb en Xin. Avui tal com havíem quedat he anat a buscar en Xin a l'escola i l'he acompanyat al Departament d'Orientació de Sant Martí. L'orientadora, la Lourdes, ha explicat molt bé tot l'itinerari d'estudis. En Xin no acabarà l'ESO per tant haurà de fer un PFI, Programa de Formació i Inserció, l'objectiu del qual és proporcionar als joves les competències que els permetin incorporar al món laboral o continuar la formació, especialment en cicles de formació de grau mitjà. L'orientadora li torna a explicar (abans ho havia fet jo)  tots els perfils professional als quals pot accedir, i ell com sempre, no mostra massa interès en res. Després de molt parlar ell decideix que podria fer Vendes i Màrqueting. La Lourdes li insisteix molt en què cal parlar bé ja que l'entrevista inicial és molt important i puntua força  cara  poder accedir  al perfil professional triat.

Li expliquem que podrà accedir a 4t d'ESO si fa el mòdul C. 

Quedem per fer una altra entrevista amb la seva mare dins d'un mes i mig per acabar d'aclarir  el seu futur immediat .

22 d'abril

11a trobada amb en Xin. Estudi de llengua catalana. Li explico tècniques d'estudi.

29 d'abril

11a trobada amb en Xin. Estudi de llengua catalana. Preparem un esquema.

6 de maig

12a trobada amb en Xin. Estudi de llengua castellana. 

13 de maig

13a trobada amb en Xin. Estudi.

21 maig
15a trobada amb en Xin. Avui hem quedat amb el Xin i la seva mare al departament d'Orientació de Sant Martí amb la Lourdes. La seva mare venia una mica trista i, encara que no parla gairebé el castellà, deia "Es que mi hijo es aún pequeño y no quiere estudiar"
Hem parlat sobre les seves aptituds i habilitats: És un noi sociable i que li agrada molt cuidar la imatge. Li hem comentat a la mare les dues tendències que havíem detectat en en Xin: les vendes i la imatge personal.
En Xin llavors ha dit que a ell li interessava més fer imatge personal. La mare ha dit que fes el que volgués. Per tant ha triat: Auxiliar d'imatge personal: perruqueria i estètica. El centre on pot fer aquests estudis, tipus PTT (Pla de transició al treball),  és l'Institut Salvador Seguí que queda a prop de casa seva. 
La Lourdes ha explicat a la mare  l'itinerari acadèmic que cal que faci en Xin. Si vol podrà accedir a la universitat, només cal que vulgui. 
La mare i en Xin discutien molt, en xinès, i no vam treure aigua clara del que deien.

La Lourdes el convocarà per fer la preinscripció a partir del 27 de maig

http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/menuitem.2f4f37c88e124629e85c7273b0c0e1a0/?vgnextoid=9b37e06d6bc94410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b37e06d6bc94410VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

La preinscripció dura fins el 6 de juny. El 17 de juny es publicaran les llistes baremades i el 10 juliol es procedirà a la publicació de l'oferta final.  De l'1 al 12 de setembre és el període de matriculació.


26 maig
16a trobada amb en Xin abans preinscripció PFI. Simulacre. Hem estat preparant l'entrevista per entrar a fer PFI. Abans de la matrícula els alumnes que volen fer PFI han de fer una entrevista d'orientació i adequació amb el tutora de l'INS que ha seleccionat en aquest cas el Salvador Seguí per fer Perruqueria i Estética. En aquesta entrevista es valoren : interessos, motivació i aptituds i té una puntuació que compte com a bàrem per la selecció. 

Les preguntes que ens fan en l’entrevista tenen la intenció de conèixer a l’alumne/a  i valorar si encaixa en el perfil de PFI  que ha sol·licitat.  

Parlo amb en Xin:

Què poden valorar ? Imatge personal, l’actitud, la motivació  i  les teves respostes.

Interessos

·       Puc explicar què és el que m’agrada i perquè m’agrada

·       Puc donar raons justificades i coherents de perquè m’agrada

·       Tinc clars els objectius que vull aconseguir estudiant PFI

Aptituds o capacitats

·       Tinc habilitats i experiència en l’ofici escollit

·       Tinc coneixements  relacionats amb l’ofici

·       Tinc capacitat per aprendre i per treballar en la professió escollida

Motivació

·       La meva actitud és positiva, tinc curiositat i interès per aprendre

·       M’esforçaré i treballaré per aprendre i participar activament en les classes i en les pràctiques

·     Vull millorar i aconseguir els objectius proposats.

ABANS DE L'ENTREVISTA

CONSELLS

 1.    Preparar l’entrevista en funció de l’objectiu (pensar en quines preguntes ens poden fer i preparar les respostes) 

2.     Cercar informació referent a :  l’ Institut / empresa... ( consultar web internet)

3.    Informació de com arribar:  adreça, plànol, transport (consultar internet)

4.     Vestir-se adequadament  i amb bona higiene, roba i pentinat discrets, intentar donar una bona imatge de sí mateix

5.     És molt important ser PUNTUAL (arribar amb 5-10 minuts d’antelació)

6.      Intentar estar tranquils i ser pacients si hem d’esperar a que ens atenguin (autocontrol de les emocions)

7.     “Saber estar” en tot moment respectant normes de convivència en els llocs públics 

DURANT L'ENTREVISTA

1.     Saludar amb correcció a les persones que trobem a la sala de l’entrevista

2.     Esperar a que ens convidin a assentar-nos  i en el lloc que ens indiquin.

3.     Seure adequadament ,posició dreta i d’atenció, però intentar no mostrar-se amb tensió  o rigidesa

4.      Escoltar atentament les explicacions i preguntes abans de respondre

5.     Per respondre utilitzar un to de veu correcte (ni massa alt ni massa baix)

6.      Parlar amb correcció,amb tranquil·litat,  intentant expressar amb claredat les explicacions o respostes

7.      Facilitar la comunicació escoltant i responent a les preguntes amb explicacions ni massa curtes (monosíl·labs) ni massa llargues

8.      Mostrar-se receptiu i escoltar possibles  explicacions ,consells o propostes per part de l’entrevistador-/a

9.      Formular les dubtes i féu les preguntes que necessiteu

10.    Acomiadar-se correctament abans de marxar

Passo vídeo
https://www.youtube.com/watch?v=eG6ik4GucHQ 
Aquest video és per buscar feina i no estudis però ho faig per mostra-li un exemple.

En Xin ho fa bé, però moltes vegades demostra poc interès i em fa por que el dia de l'entrevista amb el tutor/a faci el mateix posat. Com si estigués molt cansat. Com dient:
"Vinc aquí perquè m'ho diuen a l'escola i la meva mare..."



4 de  juny
17a trobada amb en Xin. Hem quedat amb en Xin per anar a preinscriure'l a l'INS Salvador Seguí. Porta els documents que necessita, vam haver de demanar a l'escola Casp un certificat on constava que havia fet fins 3r d'ESO. Cada curs d'ESO acabat, puntua quan fan la baremació.
Quan hem acabat, he quedat amb ell que ja em trucarà quan el citin per fer l'entrevista.

Cal estar sobre del Xin, ja que per la seva personalitat es poden perdre fàcilment. Si aconseguim la matrícula i fem un seguiment segur que podrem reinserir-lo en el sistema educatiu. Hem d'intentar que aconsegueixi fer quelcom que li agradi i se senti capaç de fer-ho. Una suma de petits èxits serà un gran èxit.