dissabte, 5 d’abril del 2014

Col.legi casp

1.  Descripció del context del teu centre de pràctiques pel que fa a la pràctica psicopedagògica.

El centre és el Col·legi CASP-SAGRAT COR DE JESUS, de Barcelona. És una escola concertada i confessional que té 1.700 alumnes des d’Educació Primària fins a 2n de Batxillerat. Fan màsters i Postgraus. Vaig triar aquesta escola perquè els conec i sé que tenen un Departament d’Orientació Psicopedagògic molt professional.
Els DOP costa d’una cap de departament, que és la persona que em supervisa les pràctiques i m’assigna les tasques, i vuit psicopedagogs/psicopedagogues més.
Aquest departament és molt important a l’escola. Depèn directament de Direcció i forma part de manera inseparable de tot l’ideari del centre ja que el aquest té molt en compte la formació personal “ja que els objectius educatius que pretenem van més enllà de la transmissió de coneixements per formar professionals competents. L'èxit o el fracàs escolar o professional no s'han de confondre amb l'èxit o el fracàs personal. Per això treballem per al creixement integral de la persona, intentant un desenvolupament harmònic de tots els aspectes. Pretenem la formació de persones intel·lectualment madures, emocionalment equilibrades, espiritualment fortes, humanament plenes, capaces d'ésser felices i de crear felicitat al seu entorn”. En l’àmbit de la formació social “ens proposem formar dones i homes amb una vocació de servei als altres conscient i activa. Manifestem les arrels cristianes de les nostres opcions ètico-socials. Volem fonamentar i desenvolupar en els alumnes actituds de responsabilitat cívica, social i política que els condueixin a treballar per una societat oberta, no discriminatòria, justa, fraternal i solidària. La cultura ha de ser concebuda com un camí d'alliberament de les persones i dels grups socials, especialment dels més febles. La vida i l'organització de l'escola han de ser coherents amb aquests objectius de formació social.
Ensenyar a pensar i aprendre “Ensenyar a pensar és un objectiu clau de la nostra educació. És important assegurar l’assimilació comprensiva dels continguts, les capacitats d’anàlisi i síntesi, l’aplicació  dels coneixements adquirits a noves situacions, l'habilitat en la resolució de problemes, la  creativitat.  Intentem assolir aquests objectius mitjançant activitats específiques i també des de les diferents àrees i assignatures”
L’exigència acadèmica i la diversitat “procurem mantenir  un  bon nivell d’exigència acadèmica per aconseguir que els nostres alumnes adquireixin els coneixements previstos i els adequats hàbits d'estudi i treball.
Paral·lelament, és imprescindible  disposar de les tècniques i recursos que ens permetin atendre la diversitat dels alumnes. Així doncs, el seguiment  personalitzat, el reforç i la recuperació són aspectes essencials per aconseguir-ho”.
La metodologia per al desenvolupament de l’aprenentatge “som partidaris d'emprar diferents metodologies. Cal utilitzar el mètode més convenient en cada moment, aquell que ens portarà a l'objectiu per un camí més eficaç o més enriquidor. L'estudi del context de l'aprenentatge ens ajuda  a  decidir quin és en cada cas el mètode més adequat. En les nostres accions pedagògico-didàctiques intentem que  siguin presents  les fases d’experiència, reflexió i acció, característiques  del paradigma pedagògic ignasià. És necessari que els alumnes coneguin diferents estratègies d'aprenentatge i sàpiguen quan i com utilitzar-les. Aquestes estratègies, que els faran més autònoms davant l'aprenentatge,  han de ser objecte d'ensenyament i aplicació al llarg de les diferents etapes del sistema educatiu”.


2. Definició de la figura del psicopedagog/a al centre de pràctiques

En aquest centre hi ha dos perfils professionals en el Departament d’Orientació Psicopedagògica.
CAP del  DOP
Descripció funcional del lloc de treball o MISSIÓ del lloc
Persona responsable de gestionar el Departament d’Orientació en la seva tasca d’acompanyament dels alumnes al llarg de tota l’escolaritat, el seu seguiment personal i l’atenció a professors, tutors i famílies.
Funcions
  •  Planificar i avaluar amb els Directors/res d’Etapa les seves responsabilitats i competències.
  • Assessorar i col·laborar amb els Directors/res d’Etapa en els temes referits al Departament d’Orientació Psicopedagògica.
  •  Coordinar l’orientació al professorat sobre aspectes relacionats amb el funcionament dinàmic i psicològic de les classes: observació, descoberta de situacions, dinàmica de grup, actuacions específiques.
  •  Coordinar les reunions internes del DOP, convocar-les i elaborar l’acta.
  •   Supervisar l’avaluació psicopedagògica de l’alumnat que ho requereixi.
  •  Donar suport i acompanyament a tutors, professors i consiliaris per atendre situacions personals de l’alumnat que necessiti cura especial.
  •  Tractar aquelles dificultats actitudinals, conductuals, d’aprenentatge o emocionals de l’alumnat que puguin ser abordades des del marc escolar.
  •   Cooperar en la preparació de les adaptacions curriculars, la programació d’activitats de recuperació i reforç educatiu i en la millora de la interacció social.
  •  Col·laborar en el procés d’orientació acadèmica i vocacional de l’alumnat.
  •  Coordinar l’atenció a grups d’alumnes amb necessites específiques.
  •  Responsabilitzar-se de l’arxiu d’informació i seguiment psicopedagògic i de dades de l’alumnat.
  • Col·laborar amb l’assessor mèdic i el servei d’infermeria per facilitar l’assoliment d’un ambient saludable i segur a l’escola.
  •  Coordinar la realització de proves i test de tipus psicològic i psicopedagògic individuals i de grup.
  • Col·laborar en l’admissió i acollida de nous alumnes.
  • Col·laborar activament amb els tutors, d’acord amb els Directors/res d’Etapa, en la realització de programes preventius dels principals factors de risc que afecten actituds, hàbits i conductes de salut de l’alumnat.
  •  Col·laborar amb els tutors en activitats grupals específiques, d’acord amb el Pla d’Acció Tutorial (afectivitat-sexualitat, adolescència, orientació personal).
  •  Col·laborar, d’acord amb els directors d’Etapa, en reunions formatives dels educadors i dels pares.
  • Promoure la formació permanent en l’àmbit de la seva especialitat.
  • Prendre part en cursos, seminaris, congressos, conferències, i d’altres actes que es realitzin, relacionats amb les temàtiques del Departament, en nom de l’escola.
  •  Mantenir les relacions amb persones i serveis externs a l’escola que participen en l’atenció a alumnes que ho requereixen. EAP, CREDAC, altres escoles Jesuïtes Educació
  •  Participar activament en les trobades de responsables de departaments d’orientació de CONEDSI.
  • Vetllar per la formació dels membres del Departament.

Autonomia per prendre decisions: ALTA

Capacitats i competències aptitudinals:
  • Capacitat d’empatitzar amb les persones que se li atansen
  • Capacitat de dinamitzar les diferents reunions
  •  Capacitat d’escoltar les inquietuds dels companys/es
  • Capacitat de treballar en equip, amb tot el claustre i amb els diferents equips de treball.
  •  Interès pel sistema educatiu en general.
  • Autoritat personal, capacitat de lideratge
  • Saber buscar solucions davant els conflictes.
  •  Responsabilitat
  • Fidel a la institució
  • Habilitat en negociar i parlar amb els professors, alumnes i famílies.
  • Interès per la seva àrea de treball: innovar, estudiar...
  • Estímul davant la formació i el reciclatge.
  •  Interès especial per als alumnes amb NEE i nouvinguts. Atenció a la diversitat.


MEMBRE del DOP
En aquest centre hi ha dos psicopedagogs/psicopedagogues per l’Educació Primària, dos per als alumnes d’ESO, un/a per als alumnes de batxillerat. Un/a que fa atenció generalitzada a l’EP i un/a d’atenció individualitzada a alumnes d’ESO.

Entorns del lloc de treball
·         Alumnes de tot el centre
·         Personal docent i no docent
·         Famílies
·         Professionals externs de centres privats
·         Professionals externs de centres públics: EAP, CSMIJ, Serveis Socials, DGAIA...
Missió del lloc
Atendre a la formació integral de cada un dels alumnes i acompanyar-los en el seu procés de creixements personal, afavorint la coordinació de la feina educativa de pares, professors i personal del DOP.
Problemàtica del lloc
  • ·      Adequació insuficient dels espais: poca intimitat per atendre els alumnes, manca de manteniment, manca d’ordinadors i impressores en xarxa.
  • ·      Comunicació amb el personal del centre: sensibilitat, confidencialitat...
  • ·      Comunicació amb les famílies: sensibilitat
  • ·      Indefinició de l’organització formal

Impacte de la responsabilitat
Decisions
  • ·     Sobre alumnes en l’àmbit acadèmic i personal
  • ·     Sobre assessorament a personal docent

Propostes/iniciatives
  • ·       Sobre alumnes en l’àmbit acadèmic i personal
  • ·       Sobre formació del personal del DOP
  • ·       Sobre formació del personal docent.

RELACIONS MÉS IMPORTANTS
Relacions internes
Alumnes, professorat, tutors, Direcció, família i homòlegs. Per fer atenció alumnat i amb les altres persones del centre, assessorament i formació conjunta.

Relacions internes
  • ·     Per fer derivacions i seguiments: Altres professionals (Psicòlegs, psiquiatres, pedagogs, logopedes, reeducadors, professors particulars..).
  • ·     Per fer dictàmens: Centres públics: EAP, CSMIJ; Serveis Social, DGAIA...
  • ·     Per fer xerrades de sensibilització: Cossos de seguretat, associacions i organitzacions diverses (AAAA, Institut Guttman...)
  • ·     Per fer intercanvi d’informació: altres escoles



3. Tercera tasca. Debat

Hi ha dues propostes de debat que m’agradaria fer:
La primera: A l’escola on faig pràctiques una de les tasques del psicopedagog és Col·laborar amb l’assessor mèdic i el servei d’infermeria per facilitar l’assoliment d’un ambient saludable i segur a l’escola.
Que us sembla, ho trobeu una tasca que ha de fer el psicopedagog? La trobeu important pel desenvolupament de l'aprenentatge dels alumnes??

I la segona: És necessària la figura del psicopedagog en un context educatiu no formal?
Jo treballo en una Escola d’Adults en un context educatiu molt diferent de l’escola on estic fent les pràctiques. És una escola pública, evidentment aconfessional i on no hi ha psicopedagog. Les tasques d’orientació les faig jo amb el meu grup de nois i noies immigrants de 16 a 18 anys que he d’ajudar a integrar-se en el nostre sistema educatiu.




La llengua xinesa i la llengua catalana

Com aprenen els alumnes xinesos

Jo he fet la majoria d'hores de les meves pràctiques ajudant a dos alumnes xinesos.

Per això vaig intentar entendre com aprenen els alumnes xinesos la nostra llengua i amb quines dificultats es trobaven.

En aquest quadre veiem perquè és tan difícil per una persona xinesa aprendre el català.


Logograma. Figura que representa una o més unitats lèxiques de la llengua (paraula, morfema, etc.), sense mantenir cap semblança o vinculació icònica amb l’objecte que designa. Els logogrames no donen cap indicació sobre la manera en què s’han de pronunciar, a diferència del que passa amb altres sistemes d’escriptura, com els alfabets o els sil·labaris, on els símbols representen els sons de la llengua. L’escriptura xinesa és un exemple d’escriptura logogràfica.

L’escriptura logogràfica
L’escriptura logogràfica és un sistema de figures que representen les unitats lèxiques de la llengua. Aquests símbols no donen cap indicació sobre la pronúncia ni mantenen cap semblança amb l’objecte que designen. La majoria de les llengües no fan servir exclusivament
un sistema logogràfic, però moltes fan servir alguns logogrames.
Un bon exemple de logogrames moderns occidentals són les xifres aràbigues. Tothom que fa servir aquests símbols comprèn que 2 es pot llegir dos, deux, due, dois, two, tva, iki, etc. El més important dels sistemes logogràfics actuals és l’utilitzat pel xinès. Els seus caràcters es fan servir també, encara que amb modificacions, per escriure en japonès, coreà i altres llengües de l’Àsia oriental. Altres exemples d’aquest tipus d’escriptura, encara que actualment extingits, són els jeroglífics egipcis i l’escriptura maia.
L’escriptura logogràfica té com a inconvenients la necessitat d’un nombre molt elevat de signes per designar objectes i accions, i la dificultat d’aprenentatge d’unes figures que no poden ser recordades com a semblants a les coses. Tanmateix, aquest tipus d’escriptura permet que parlants de varietats molt diferenciades i inintel·ligibles en la comunicació oral (com els parlants de xinès mandarí i xinès cantonès) puguin llegir a la seva manera i entendre les mateixes figures escrites.